INFORMACIÓ DE LA ZONA GEOGRÀFICA, GEOLÒGICA, FAUNA I FLORA. CAL FER UN GLOSSARI DE VOCABULARI NOU I INCLOURE MAPES DE LA ZONA.

 La Vall de Núria és una vall que forma part dels Pirineus, està situada al municipi de Queralbs, a la comarca del Ripollès, a les comarques Gironnines. Es troba a 1.964 metres respecte al nivell del mar. Les muntanyes que l’envolten són de quasi 3.000 metres. A aquesta vall s’hi accedeix amb el tren cremallera o a peu. A part de muntanyes, a Núria hi ha un llac artificial, on els turistes, practiquen esports d’aigua variats.

Al santuari, és on es constitueixen tres valls, a ponent, la Vall de Finestrelles; al nord, la vall d’Eina; i a llevant la Vall de Morelles. Aquestes valls, formen muntanyes també, i el cim més alt és el Puigmal, amb 2.910 metres.

Hi consta també un riu, el riu de la Vall de Núria, que fa el seu camí entre roques fins arribar a la Vall de Freser, després fins a Ripoll, i s’acaba unint amb el riu Ter.

Tots aquests factors condicionen que el relleu sigui abrupte i el clima fred i plujós. El clima és humit també, per l’alçada i la proximitat a la Mediterrània, s’anomena clima d’alta muntanya.

En quant a precipitacions, anualment es superen el 1.100 metres cúbics. A l’estiu hi ha moltes tempestes, primavera i tardor amb força plujes i l’hivern irregulars i en forma de neu, per això hi ha unes pistes d’esquí en temporada d’esquí. Les temperatures fresques i fredes a l’hivern i càlides a l’estiu, es a dir, al juliol i l’agost.

La flora, tant com la fauna, són característiques de la muntanya indoeuropea i de muntanya alpina. Hi denominen els boscos de roures, de pi negre i de pi roig però als vessants més alts només hi sobreviu el prat alpí. Hi ha també bedolls, el nabiu, trèmols, matollars com el neret, el ginebró o el bàlec. Als prats hi ha les gencianes, pulsatil·les, la regalèssia de muntanya, les carlines i l’àrnica. A part, hi ha les plantes comestibles com el coscoll o api de muntanya, la xicoia o la regalèssia, que alguns vam poder provar. Però no totes es poden menjar, existeixen també les plantes tòxiques com la tora blava o acrònic i el veladre. I per últim, l’últim tipus de plantes, són les plantes medicinals com és l’àrnica, per a desinfectar ferides.

La fauna és molt àmplia i variada. Hi ha grans herbívors com els cérvols, els isards o les cabres salvatges. Alguns, com els ossos i els llops han anat desapareixent. S’han recolonitzat els muflons i les marmotes. Com a grans mamífers, hi ha el senglar, la guilla, la marta, la fagina i la llebre. Hi ha també un carnívor, l’ermini, que s’adapta a tot. Els petits mamífers que hi viuen allí són els talps a la terra, i vora les riberes, les musaranyes. En quant a ocells, els més corrents son l’oreneta cuablanca, la merla d’aigua, el xoriguer comú, el trencallós i voltors. A les tarteres hi viu la perdiu blanca, que canvia de color segons l’estació. I d’amfibis n’hi ha pocs com, la granota roja, la salamandra i el tritó del pirinenc. Rèptils només hi ha l’escurçó pirinenc i la sargantana. I finalment, per acabar, els animals de riu són la truita de riu, els alevins, la granota roja i el tritó; i les aus mes grans son el voltor, el trencallós, l’àliga daurada, el corb, la gralla de bec groc i la de bec vermell. I ocellets petits com la cuereta torrentera, la merla d’aigua i el trencapinyes.

Cadascú dels animals i plantes nombrades anteriorment tenen els seus noms científics i característiques corresponents.

La geologia de la Vall de Núria, el terreny és rocós, amb roques transformades o metamorfosades pel vent, l’aigua, el sol... Als costats dels rius hi ha ens gneis, que són roques cristal·lines que provenen del sòcol del Pirineu. Hi ha també, però pocs, materials carbonats i roques calcàries. Per a saber climes, temperatures, material de rescat, elements geogràfics, que ens han ensenyat, els explicarem, per així, nosaltres, crear el nostre petit glossari.

VALL: Depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per les aigües d'un corrent fluvial.

 

TERMÒMETRE GEÒLOGIC: Nom aplicat a una determinada modificació mineralògica la presència de la qual permet d'avaluar la temperatura aproximada a la qual s'han d'haver format certs minerals o agregats mineralògics. 

BARÒMETRE:  Instrument per a mesurar la pressió atmosfèrica.

PLUVIÒMETRE:  Instrument destinat a mesurar la quantitat de pluja caiguda.

ANEMÒMETRE: Instrument per a mesurar la velocitat d'un corrent d'aire.

PSICÒMETRE o HIGRÒMETRE: Aparell per a mesurar la humitat de l'aire.

PENELL: Peça lleugera de metall, en forma de sageta, de gall, etc., que pot girar a l'entorn d'un eix vertical empesa pel vent i serveix per a assenyalar la direcció d'aquest. 

ALLAU:  Massa de neu que es desprèn i es precipita muntanya avall amb  violència. 

PALA: Eina formada per una làmina de fusta o planxa de ferro, de forma  rectangular, trapezial o corba, amb certa concavitat, i per un mànec cilíndric de diàmetre variable, destinada a recollir i traslladar o remoure alguna matèria sòlida, pastosa o pulverulenta. 

SONDA: Aparell mecànic o radioelèctric emprat per a determinar la profunditat de la mar, d'un riu, etc., en un punt determinat.